El Segrià té 1.369 km2, més de 163.000 habitants i un total de 38 municipis. La presència d’un gran riu determina no solament els regadius, amb una important xarxa d’antigues sèquies i canals (Urgell, Aragó i Catalunya, Pinyana), sinó també una indústria hidroelèctrica pionera. La comarca ha estat essencialment agrícola durant segles: horta, fruita, cereals, farratges i olivera en constituïen la riquesa tradicional. Amb el segle XX el sector industrial a la ciutat ha anat augmentant i actualment Lleida migparteix la seva activitat entre la indústria i el sector terciari. La resta de municipis del Segrià són essencialment agrícoles, amb una especialització pionera en la fruita (pera, poma i préssec).

Culturalment és important subratllar l’existència d’una Lleida monumental. Un dels monuments més emblemàtics és la Seu Vella, un conjunt arquitectònic que presideix la ciutat antiga des del cim de la Suda i que va ser consagrat el 1278; la Catedral Nova, acabada el 1790, un edifici neoclàssic de tres naus i la mateixa altura; l’església de Sant Llorenç, una obra romànica tardana (segle XIII) que fou acabada ja en estil gòtic (segle XIV), i la Paeria, un edifici del segle XIII.