Els Vilars
VIATGE A IBÈRIA

Text: Roser Perera
Fotos: M. Coromina, J. Garrido, GIP-GRIHO, X. Goñi, MRW, L. Sansen, Servei d'Audiovisuals de l'IEI

A quatre quilòmetres d'Arbeca, a les Garrigues, prop del canal d'Urgell, hi ha la fortalesa ilergeta dels Vilars, “la joia de la corona”, el conjunt històric i arqueològic monumental únic al món ibèric català.




La fortalesa ilergeta dels Vilars d'Arbeca es va construir fa 2.700 anys, en una plana, sobre el barranc de l'Aixaragall, en una partida coneguda pels arbequins com els Vilars. Va ser habitada durant 400 anys. El seu origen i la seva fi són encara una incògnita i un misteri per als arqueòlegs. Tot i ser construïda en una plana, era una expressió de poder, amb unes característiques defensives que fan pensar que es tractava de la residència d'un cabdill.

Al poblat ibèric dels Vilars vivien unes 150 persones, que la van abandonar a mitjan segle IV abans de la nostra era. Per què? Doncs sembla que les mateixes raons per les quals va ser concebuda (la muralla, el fossat i les defenses) es van convertir en el motiu del seu desallotjament perquè van esdevenir un obstacle per créixer. L'espai interior era molt reduït i la vegetació que envoltava la fortalesa va canviar pels diferents usos agrícoles que se'n va fer. L'evolució, i no cap raó traumàtica ni violenta, va fer que l'abandonessin.
Fa 18 anys la Universitat de Lleida va excavar aquest conjunt arqueològic excepcional, declarat bé cultural d'interés nacional, i d'aquest manera ha ajudat a recuperar l'autoestima dels arbequins i les arbequines i de la comarca de les Garrigues.
El laboratori d'arqueologia de la UdL ha restaurat fragments d'unes 40 peces de ceràmica i bronze que s'han trobat en les excavacions del poblat iberic dels Vilars i que actualment resten en dipòsit en aquest laboratori en espera d'un futur museu. La Universitat de Lleida té un projecte, Vilars 2000, que es proposa excavar, restaurar, reconstruir parcialment i ambientar el monument per permetre al visitant submergir- se en la vida d'un poblat ilerget, passejar pels carrers, accedir a la intimitat dels habitatges o guaitar l'horitzó des de dalt d'una de les torres. El projecte preveu convertir la fortalesa en un instrument lúdic, en una eina formativa i en un centre d’experimentació i recerca.
Actualment, el Grup de Recerca Interacció Persona-Ordinador (GRIHO) i el Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la UdL treballen en el desenvolupament d'una guia virtual de realitat augmentada sobre el jaciment dels Vilars d'Arbeca. La guia permetrà al visitant obtenir informació de diversos punts del jaciment mitjançant un sistema orientat amb GPS.
La fortalesa dels Vilars d'Arbeca es pot visitar tothora perquè és oberta permanentment. Es pot accedir a bona part del recinte emmurallat i els espais més destacats són senyalitzats. A més, hi ha un punt d'informació general sobre el jaciment.
Al poblat fortificat ilerget dels Vilars d'Arbeca podem veure la muralla, que tenia 5 metres d’amplada i 5 d'alçada amb una dotzena de torres. El que més crida l'atenció d'aquest jaciment són els chevaux-de-frise, una barrera de pedres clavades dretes discontínuament per evitar el pas de la cavalleria i de la infanteria enemigues. Entre les restes arqueològiques també hi podem observar el fossat de 13 metres d'amplada i 4 de fondària. Hi ha també el barri sud, amb restes de cases senzilles, d'una habitació, amb la llar, bancs adossats i un petit rebost. Les cases es recolzaven a la muralla i obrien les seves portes a un carrer empedrat, també visible actualment. Destaca així mateix el pou. Precisament, el poblat ibèric dels Vilars s'organitzava radialment al voltant d'una plaça presidida per aquest gran pou. Finalment, els Vilars es transformava i els accessos a la fortalesa canviaven amb el pas del temps i per aquest motiu també hi podrem observar el que va ser la poterna oest, la porta nord i l'entrada principal de la fortificació: la porta oest.
La fortalesa dels Vilars d'Arbeca és en aquests moments l'actiu turístic més important de la població. Però n'hi ha d'altres. És el cas del castell, del qual només queda una torre, una part atossalada i una llegenda, que ens fa veure com n’era d’important aquest castell-palau dels ducs de Cardona. La part més bonica de la llegenda narra que era un dels palaus més grans de Catalunya, el qual tenia 365 finestres, una per cada dia de l'any, i quatre sales, una per cada estació de l'any.
La part negra de la llegenda explica que no s'ha sabut mai qui va ser l'arquitecte d'aquesta obra perquè segons la dita el duc, satisfet de tan meravellosa construcció i per tal que ningú més no la pogués tornar a construir, va fer tallar la llengua a l’arquitecte perquè no pogués dir res. Intranquil encara perquè amb la vista l'hauria pogut reproduir, li va fer treure els ulls i encara no satisfet del tot, va manar que el tapiessin en una paret del castell perquè mai ningú pogués construir un castell semblant al d'Arbeca. El duc pot estar tranquil: la guerra dels Segadors i Felip V van fer que això fos possible.
Abans d'acabar la visita al poble garriguenc d'Arbeca és obligat fer un tomb pel barri antic, l'església, l'ajuntament, la capella, Santa Caterina, la font de la Juliana, el molí d'oli de l'Argilés i la botiga de queviures del començament del segle passat d'Amadeu Gras, "Ca la Basilisa”, on el temps sembla que s'hagi aturat.
Bona visita i... benvinguts!