La ruta,
dels segadors

El camí de la Cerdanya

A Gósol, l’ofici de segador encara hi ha qui el recorda per haver-lo viscut. Abans de la Guerra Civil, les colles de temporers que travessaven el Cadí per anar a la Cerdanya eren nombroses. Al poble hi ha el carrer de la Cerdanya, punt de partença per agafar el camí del mateix nom que els duia cap a aquesta comarca veïna. El pintor Pablo Ruiz Picasso, a l’estiu del 1906, fugint d’una epidèmia de tifus, també el va recórrer. Avui sols ho fan, per plaer, els excursionistes.

Text: Manel Figuera       Fotos Defoto, Manel Figuera, Jordi Garcia i Salvador Vigo

El lligam de Gósol amb la Cerdanya es remunta a temps ancestrals. El Camí de Cerdanya és molt antic, tot i no tractar-se d’una via ramadera com la del coll de Pendís, sinó d’ofici, de traginers, de sometents, de bandolers, fins i tot de músics i, per descomptat, de contrabandistes. El fet que el pintor Pablo Ruiz Picasso fes servir aquest camí per desplaçar-se amb muls a Bellver de Cerdanya en demostra una utilització més o menys quotidiana, sempre tenint en compte l’altitud que ateny (2.410 m) i les dificultats de la neu i el gel durant el període hivernal fins ben entrada la primavera.

L’excursionista Cèsar August Torras, així mateix, en la seva guia La Cerdanya, valls altes del Segre, editada l’any 1924, descriu amb detall aquest recorregut i empra el present d’indicatiu quan afirma que és un camí que “acostumen a seguir els gosolans a peu quan el pas de la muntanya no està privat per les neus”.

Tot i que des de sempre hi ha passat gent en un i altre sentit, consta en alguns documents que Gósol, durant els segles XVI i XVII, pertanyia a la recolleta de Puigcerdà, la qual cosa obligava el sometent d’aquesta població a acudir a la capital de la Cerdanya en cas de conflicte bèl·lic, motivat sobretot per les incursions constants de francesos. Un altre document ens parla de la participació d’un nodrit grup de voluntaris de Gósol i de la resta de l’Alt Berguedà, encapçalats per un cert “mossèn Llorenç”, en el segon setge d’Arsèguel el 1593. Com a feudataris llavors de la casa d’Alba, els gosolans, ajudats per bandolers nyerros, s’enfrontaren amb partides de cadells, dirigides per Joan Cadell i Solanell, baró d’Arsèguel i sotsveguer aleshores de la sotsvegueria de la Batllia-Baridà, amb seu a Bellver de Cerdanya.
En els períodes de pau, i sobretot a partir de l’última carlinada en el segle XIX, el bandolerisme va anar essent substituït per les colles de contrabandistes i pels segadors que es llogaven com a temporers en les diverses cases i masies de la Cerdanya.

“Sega-me-la arran”
Els segadors de Gósol travessaven el pas dels Gosolans al començament de juny. Alguns baixaven a Montellà per llogar-se en masos del Baridà, però la majoria anaven a Bellver de Cerdanya i la seva Batllia. Segaven per la plana i avançaven en direcció a llevant, cap a les terres altes del coll de la Perxa i del Capcir, a més de 1.500 metres d’altitud, on el cereal, sobretot sègol, madurava força més tard.

Cim de Comabona.	A Gòsol s'inicia la Ruta dels Segadors.
Teatre a la plaça Major de Bellver de Cerdanya.	L'itinerari es pot fer anb raquetes de neu.

Començaven la feina a punta de dia i de fet no paraven fins a la posta de sol. Sempre segons l’horari solar, a les 7 del matí esmorzaven, a les 10 feien un mos, a les 11 dinaven, de 12 a 2 feien la migdiada, a les 3 tornaven a fer un mossec i a les 6 de la tarda sopaven. A les cases bones la criada portava el menjar als segadors, però en la seva major part, a la Cerdanya, ho feien la mestressa o les mosses. Si hi havia mosses, quan s’havia acabat de sopar se solia ballar una estona. Dins el romancer popular català hi ha un bon nombre de cançons de segadors.

A cada colla hi havia un cap que la comandava. Les rivalitats entre els diferents grups eren fortes i tots s’adjudicaven per a ells la màxima eficàcia en la feina. Un altre tret significatiu era que alguns segadors mai no es canviaven la camisa durant l’estiu, i l’home que al final la duia més suada i espar-racada rebia un premi en reconeixement pel seu esforç.

El PR-C-124 i la Ruta dels Segadors
Després de la senyalització del GR-107 o Camí dels Bons Homes a través del coll de Pendís, s’ha marcat un altre sender de gran recorregut que fa la volta al Cadí i el Moixeró, el GR-150, amb una variant al llarg de tota la carena. Altres GR, com el 3 o el 4, transcorren també per l’àrea del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Ara bé, per enllaçar aquests camins s’han marcat diversos senders de petit recorregut (PR). El fet que des de la tardor passada existeixi el PR-C-124, que va exactament de Saldes (Berguedà) a les rodalies d’Olià (Cerdanya), ha permès que l’antiga ruta dels segadors estigui totalment senyalitzada.

La Ruta dels Segadors, doncs, comença a Gósol sortint pel carrer de la Cerdanya en direcció a les fonts dels Terrers i de la Roca (GR-107-150) per arribar al Collell i les Bassotes. Després, ja pel PR-C-124, puja fent llaçades al prat Socarrat i ateny la serra Pedregosa, amb un gran panorama de la paret N del Pedraforca i la serra d’Ensija. El pendent, a partir d’aquí, esdevé suau fins al pas dels Gosolans, des d’on es pot anar a la propera font Tordera o al mateix Comabona, un dels cims més rellevants del Cadí (2.547 m) i amb una vista sensacional de la Cerdanya, a uns 30 minuts seguint el GR-150-1 (variant del GR-150) per la carena.

Ja en vessant cerdà, el camí baixa per inclinació forta al prat d’Aguiló, on hi ha el Refugi Cèsar August Torras. La ruta segueix després la pista que hi puja des de Montellà fins al coll de l’Home Mort, on una pista forestal a la dreta i després un camí a través d’una magnífica pineda de pi negre i pi roig ens deixa al fons de la Baga de Ridolaina. El camí ens duu al cortal de l’Oriol i la font de l’Orri per baixar a les planes d’Hereus i el pla de Nas. Arribats a Nas, agafem el camí Vell, amb perspectives formidables de Bellver i la Batllia, i enllacem amb un vial ramader molt a prop d’Olià (GR-150). Aquest nou camí ens porta a Pi i Talló creuant el pla. De Talló a Bellver de Cerdanya només hi ha uns centenars de metres per carretera asfaltada (GR-107).

L’horari del recorregut és d’unes 7-8 hores. També el podem realitzar en sentit invers, començant a Bellver de Cerdanya. El fet de tenir la paret N del Cadí davant nostre és engrescador i el pas per la vall de Ridolaina resulta molt gratificant, però caldrà incrementar l’horari en una hora més, ja que el desnivell esdevé més gran i l’ascensió al pas dels Gosolans transcorre per un pendent més accentuat. El Refugi Cèsar August Torras, en aquest cas, ens permetrà fer la travessa en dos dies.

Una altra opció és fer l’itinerari, en condicions hivernals, amb esquís o raquetes. Sempre amb bona neu, de Gósol al pas dels Gosolans no hi ha cap dificultat, i també és bastant senzill anar de Bellver de Cerdanya al prat d’Aguiló, però el tram entre el prat d’Aguiló i el pas dels Gosolans, tant en ascensió com en descens, és el més delicat. No obstant això, amb piolet i grampons aquestes dificultats disminueixen bastant, tot i que demanen una certa experiència en alta muntanya a l’hivern.

D' INTERÈS Centre Ordenador d'Activitats de Muntanya de Gòsol. Telèfon: 973 37 00 16. Patronat deTurisme de Bellver de Cerdanya. Telèfon: 973 51 02 29. Ajuntament de Gósol. Telèfon: 973 37 00 55. Ajuntament de Bellver de Cerdanya. Telèfon: 973 51 00 35. Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Telèfon: 93 412 07 77. Refugi Cèsar August Torras o de Prat d'Aguilló. Telèfon: 973 25 01 77- 639 71 40 89. CD-ROM de la Cerdanya. Servei Informàtic de la Papereria Rolland. Telèfon: 972 88 06 43 - 972 88 08 44. Adreces d'Internet: www.cerdanya.net www.lacerdanya.com

Com anar-hi