Durant la segona meitat del segle XII, l'Orde del Temple va alçar un complex conventual a l'estratègic turó de Gardeny (El Segrià). L'elevació -que abans de la nostra era ja va ser utilitzat com a base d'operacions militars- va rebre la visita de brillants estrategs com el mateix Juli Cèsar, qui es va enfrontar amb els pompeians Afrani i Petreu, instal·lats a Ilerda l'any 49 aC.

Durant els segles XVII i XVIII, l'antic recinte medieval va ser ampliat i transformat en un nou fortí militar, el disseny del qual respondria a les noves necessitats defensives que va suposar la introducció de l'artilleria: muralles flanquejades per baluards i rodejades d'amplis espais, fosses i murs de contenció. La imatge actual d'aquest conjunt monumental correspon a les restes del que va ser una imponent fortalesa.

El castell de Gardeny -juntament amb els de Miravet, Montsó, Peníscola i la ciutat de Tortosa- forma part de la ruta templera Domus Templi. Aquest viatge a través del temps posa de manifest gran part del patrimoni i llegat templer de l'antiga Corona d'Aragó.

La Casa Templera de Gardeny (s. XII-XIV)
Amb la conquesta de la ciutat de Lleida, l'any 1149, els templers van rebre diversos béns, com a compensació per l'ajuda prestada durant el setge, entre els quals s'incloïa el turó de Gardeny. La primera referència de la Comandància de Gardeny dataria de l'any 1156 i, com a primer comandant, apareix fra Pere de Cartellà, personatge que hauria participat activament en el setge de la ciutat.

Gràcies a les nombroses aportacions realitzades, en gran part, per la petita noblesa, la Casa de Gardeny va arribar a articular un extens patrimoni.

Per tal d'administrar els diferents sectors que s'havien constituït, aviat va sorgir la necessitat de crear nous càrrecs d'administradors i instituir noves comandàncies com les de Corbins o Barbens.

Fruit d'aquest creixement, cap al segle XIII, la Casa de Gardeny es convertiria en un dels principals centres decisoris templers de la Corona d'Aragó.

El conjunt monumental de Gardeny
El conjunt monumental de Gardeny constitueix un dels testimonis més destacats de l'arquitectura templera aixecada a Catalunya durant la segona meitat del segle XII. Tot i que entre els segles XVII i XVIII es realitzarien profundes modificacions que acabarien alterant l'antiga fisonomia del conjunt medieval, actualment encara es conserven nombrosos testimonis del recinte sobirà. Un espai delimitat per un perímetre de muralles i flanquejat per torres, a l'interior del qual es distribuirien els diferents edificis articulats entorn d'un pati central.

Entre aquests edificis destacaríem, d'una banda, la torre habitació, una construcció sòlida de dues plantes que reuniria diverses dependències: espais d'emmagatzematge, de residència o la torre de l'homenatge.

I de l'altra, destacaríem l'església romànica de Santa Maria de Gardeny, edifici singular de gran devoció en el seu moment.