Vessant sud-est del turó


Al vessant sud-est del turó, i arran de les tasques de restauració d’un dels nombrosos panys de muralla que delimiten la ciutadella moderna, l’any 1995 i el 1997 s'hi va fer una interessant excavació. Aquesta intervenció ha permès establir una seqüència cronològica molt completa, des del segle I aC fins al segle XIX, de part d’una zona emblemàtica de la ciutat que és el turó. Part de les restes documentades han estat conservades i integrades dins de l’estructura del nou accés obert; aquesta entrada aprofità una gran obertura motivada per la degradació que el pas del temps va produir.

El tram de muralla és localitzat a l’extrem sud-oest del turó, a pocs metres de la Porta del Lleó que tanca el recinte de la ciutadella. S’havia construït aprofitant un canvi sobtat del nivell de la roca del turó, el mateix lloc per on passaria la cuirassa de tancament de l’alcassaba de la medina Larida (segle X dC), les muralles cristianes que tancaven el barri levític de la Suda (segle XIV) i els murs exteriors de la ciutadella (segles XVIII-XIX). Es tracta, doncs, del millor lloc per tancar la ciutat o el turó pel costat occidental.

Respecte a les restes d’època romana, cal dir que abracen el període comprès entre l’època sertoriana  el segle II dC.

Els primers fets constructius són tres retalls repicats a la roca que corresponen a dipòsits i canals coberts pels estrats datats entre el 80-50 aC i sobre els quals es construirien dos sòcols de maçoneria d’un edifici aixecat amb parets de tàpia, datat també entre el 80-50 aC.

Entre el 50-30 aC trobem una nova remodelació de l’espai. S'hi construeix un nou edifici i es localitzà un gran abocador de materials ceràmics tant d’importació -sobretot ceràmica campaniana- com de producció local -ibèrica pintada, ceràmica amb engalba, entre d’altres- que permet conèixer amb prou detall la vaixella emprada aleshores.

En època d’August, i a sobre de l’edifici anterior, es fa una nova remodelació que es mantindrà fins al segle II dC. L’aspecte més significatiu d’aquest període és la constatació que la ciutat d’Ilerda disposa d’almenys un taller de ceràmica sigillata hispànica individualitzada i considerada com una producció ilerdense. Als estrats associats es recuperaren motlles decorats i diversos roleus d’argila utilitzats per segellar les juntes dels tubs d’evacuació d’algun forn de ceràmica. No hi ha dubte, doncs, que durant els segles I i II dC al vessant sud-est del turó hi havia un centre productor de ceràmica.

Això ens podria indicar que aquesta zona de la ciutat no fos residencial i acollís un tipus d’indústries que a la part baixa de la ciutat haurien ocasionat moltes molèsties.






Recursos turístics relacionats


Afegir comentari:

:

CAPTCHA image
Entra el codi de validació

 


Notícies destacades


Temporada de Neu 14/15

El Pirineu de Lleida us ofereix un ventall d’activitats per a aquest hivern. No us les perdeu!

+ Info

Senderisme i Btt, apostes de Turisme Actiu!

Propostes estiuenques per a gaudir de la natura amb els teus tot practicant una mica d’esport!

+ Info

Pobles amb encant

Primera associació d’aquestes característiques a l’Estat.

+ Info

Parc Astronòmic del Montsec

Gaudeix d'un dels equipaments astronòmics més importants de l'Estat. Vine i comprova-ho!

+ Info