La Porta del Cel


Una travessa més enllà de la competició!

Aquest circuit de nom tan evocador ens portarà gairebé fins al cel quan pugem el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats, però a més en el seu recorregut també pujarem el pic de Certascan. Igualment, el color que veiem als estanys és el reflex del cel, el qual els dóna unes tonalitats de blau totalment diferents a cadascun. I des de l’impressionant estany de Certascan, que és el llac natural més gran dels Pirineus, ens passejarem pel de Sotllo, Pinet, els estanys Blaus, els Romedos, etc., en uns paratges molt més dulcificats. I lluny d’aquests aspectes aquest recorregut, no reconeixent les fronteres creades pels homes, ens passeja per ambdós vessants pirinencs, el de l’Arieja i el català. 

El circuit

El circuit enllaça 4 refugis, el de Certascan, Pinet, Vallferrera i el càmping de Graus, a més de passar pel poble de Tavascan i fer un recorregut tant pel nou  Parc Natural de l’Alt Pirineu  com de l’Arieja. El fet de no disposar més que de 4 refugis ens obliga a fer el circuit en 5 dies de marxa com a màxim si no volem carregar una motxilla amb el menjar i estris per dormir. Encara que les etapes són llargues, alleugerint la motxilla i amb una mica de fons les podrem fer sense problemes. Els paratges que recorre el circuit són impressionants, salvatges, amb una bellesa fora de dubte i passant per llocs tan emblemàtics com el pic de Certascan i la Pica d’Estats, que és el cim més alt de Catalunya amb 3.143 m, la vall de l’Artiga i el refugi de Pinet, el Pla de Boet, les bordes de Noarre i Graus, el poble de Tavascan, els estanys Blaus, de Romedo, d’Estats i Sotllo a més del de Certascan, que és el llac natural més gran del Pirineu, etc. Fent el circuit descobrirem el territori, però també deixarem de banda altres cims i llacs que amb més dies o tornant una altra vegada podrem conèixer més a fons.

1. De Tavascan a Graus

Desnivell: +290, -50 m.
Distància: 4,2 km
Temps: 1 h 30 minuts

Aquesta minietapa, que ens servirà d’aperitiu, la mantenim així per no allargar les altres excessivament
Si venim de viatge, ens resultarà còmode fer un tomb pel poble de Tavascan, encara no degradat pel turisme, amb l’església i el pont romànic, com també les cases de pedra i les teulades de pissarra, que es troben igual que fa centenars d’anys. Després del viatge i la visita, un bon àpat ens ajudarà a començar com cal la travessa.
Prendrem un antic camí carregat d’història, seguit d’antuvi pels habitants del poble quan pujaven a la muntanya a segar l’herba o vigilar els ramats de bestiar. De fet, alguns veïns només baixaven al poble a l’hivern, quan la neu els feia fora de les bordes de Graus o Noarre. També era conegut dels contrabandistes que seguien el camí del Port de Tavascan fins a França, on carregaven sacs de farina o el que calgués per a la seva supervivència. El camí puja suaument seguint el riu de Tavascan, que primer ens queda a l’esquerra, però el travessarem dues vegades per sortir a una zona de prats més oberta i finalment arribar al refugi de Graus, dins del càmping.

2. Del refugi de Graus a Certascan, pel pic de Certascan

Desnivell: +290, -50 m.
Distància: 4,2 km
Temps: 1 h 30 minuts

Aquesta minietapa, que ens servirà d’aperitiu, la mantenim així per no allargar les altres excessivament 
Si venim de viatge, ens resultarà còmode fer un tomb pel poble de Tavascan, encara no degradat pel turisme, amb l’església i el pont romànic, com també les cases de pedra i les teulades de pissarra, que es troben igual que fa centenars d’anys. Després del viatge i la visita, un bon àpat ens ajudarà a començar com cal la travessa. 
Prendrem un antic camí carregat d’història, seguit d’antuvi pels habitants del poble quan pujaven a la muntanya a segar l’herba o vigilar els ramats de bestiar. De fet, alguns veïns només baixaven al poble a l’hivern, quan la neu els feia fora de les bordes de Graus o Noarre. També era conegut dels contrabandistes que seguien el camí del Port de Tavascan fins a França, on carregaven sacs de farina o el que calgués per a la seva supervivència.
El camí puja suaument seguint el riu de Tavascan, que primer ens queda a l’esquerra, però el travessarem dues vegades per sortir a una zona de prats més oberta i finalment arribar al refugi de Graus, dins del càmping.

3. Del refugi de Certascan al de Pinet

Desnivell: +-1.350 m.
Distància: 13 km.
Temps: 7 h 45 minuts.

Del refugi saltarem amb un sender de 35 revolts el coll de Llurri, d’on ens apareix una imatge per somiar, l’estany Romedo de Dalt, amb la seva illa i els pins solitaris. Però avui no ens entretindrem fent la volta d’aquest estany, ja que hem de baixar al Romedo de Baix.
Segueixen dos estanys més d’aigües cristal·lines i més tard un recorregut força dret fins al Port de l’Artiga. Des d’aquí la vista es perd fins al fons de la vall de l’Artiga, dins la zona pirinenca francesa més desconeguda, l’Arieja.
La tartera ens porta a una zona de prats i abandonem aquesta vall per continuar al costat del riu engorgat que baixa de l’estany de Montestaure. El feréstec paisatge i unes dretes pujades ens donaran pas a una punta secundària del Recós, d’on tenim a la vista la nostra destinació de l’etapa, el refugi de Pinet, més lluny encara del que sembla. Una baixada on agrairem l’ajuda dels bastons i del coll del Picou de l’Estela, i travessarem en descens sota l’esperó que ens barra el camí. Tornem a pujar més amunt del refugi, per buscar un pas a l'enclotat riu de Barz, que té pocs punts febles. El travessem i una cadena ens ajuda a superar un curt resolt*, per baixar a l’estany i al refugi de Pinet.

4. Del refugi de Pinet al de Vallferrera

Desnivell: +1.100, -1.400 m.
Temps: 7 h 15 minuts.
Distància: 13,3 km.
Sense fer el cim: 5 h 45 minuts.

Curiosament, la que per a molts semblaria l’etapa reina del circuit és la més còmoda i curta (exceptuant la 1a), en la qual els camins són més marcats i fàcils de seguir.El vessant francès és molt feréstec i tancat per impressionants muralles que el separen de Catalunya. Seguim el riu de Barz fins a l’estany d’Estats i després del Montcalm, sempre envoltats d'un paisatge rocós i mineral. Un altre estanyet gairebé sempre glaçat ens portarà a un coll, des del qual, si ja en tenim prou i ens trobem cansats o fa mal temps, podrem anar directament capal refugi de Vallferrera. Però el circuit continua cap al Coll de Riufred i la Pica d’Estats. I, al contrari, si ens sobren energies podem pujar tots els tres mils de la contrada: el Montcalm, el Sotllo, etc., però no hem d’oblidar de guardar forces per a l'endemà.De la Pica anirem al Port de Sotllo, on, segons l’època, passarem una petita glacera en què potser necessitarem els grampons. Des del port farem una incòmoda i llarga baixada per tartera fins arribar als estanys d’Estats i de Sotllo.Finalment, quan el barranc es tanca, seguirem els flanquejos* per les pales d’Areste fins al refugi.

5. Del refugi de Vallferrera a Tavascan

Desnivell: +1.315, -2.100 m.
Distància: 20,3 km.
Temps: 9 h 30 minuts. (Per Boavi, 8 h.)

Aquesta és l’etapa més llarga i amb el desnivell més gran de baixada de tot el recorregut. Si anem cansats o creiem que no arribarem a Tavascan, podem baixar la vall de Sellente fins a Boavi, i d’aquí per la pista fins a Tavascan.Seguim el riu de Vallferrera dins un bosc espès pel camí de la Rebuira, fins que comencem la pujada i arribem al barranc de Baborte. Passem pels estanys i pel refugi fins al coll de Sellente, on continua la baixada fins a l’estany de Becero. Des d’aquí un antic camí ramader oblidat des de fa desenes d’anys, que passa per pletes ja eixutes, flanqueja tota la muntanya i ens porta fins a la ribera de Boldís. La panoràmica i el sender que ressegueix el límit del bosc és impressionant, però també ho és la llargada del recorregut, que ens pot fer oblidar el paisatge encisador.De la cabana amb curts trams de baixada, però on la tònica general continuen essent els flanquejos* que no s’acaben mai, i des d’on veurem els pobles d'Aineto i Tavascan. Finalment arribem a les cabanes derruïdes de les Planes i canviem totalment la direcció per seguir el GR en un camí que ja baixa decididament fins al poble de Tavascan.

Variant 5.1. Del refugi de Vallferrera a Àreu

Desnivell: +100, -800 m.
Distància: 11 km.
Temps: 2 h 35 minuts.
 
La variant per Àreu es divideix en dues etapes i segueix sempre el GR-11, que es troba molt ben senyalitzat. Aquesta primera etapa és molt còmoda, suau, i ens serveix de descans, després de tot el que portem a sobre.
El principi del camí és impressionant entre el magnífic bosc d’avets, i continua molt planer per sobre de la pista. Més avall, el bosc es torna més variat amb els pins i els bedolls fins que agafa la pista durant uns 5 km, fins al mateix poble d'Àreu.  Variant

5.2. D'Àreu a Tavascan pel coll de Tudela

Desnivell: +980, -1.090 m.
Distància: 20 km.
Temps: 6 h 15 minuts.
 
El recorregut segueix molts trams de pista i això fa que perdi molt atractiu, fent que aquesta etapa sigui la més monòtona i menys alpina de tot el recorregut.Puja per la pista fins a les bordes de Costuix i des d’aquí, per un sender força dret, anem guanyant altura en aquest magnífic bosc de pins. Així arribem al coll de Tudela, i seguim el camí de baixada fins que tornem a agafar la pista, que es fa bastant pesada fins al poble. El camí travessa pel mig del poble de Boldís Sobirà i segueixen novament més flanquejos* per un antic sender fins a la baixada final al poble de Tavascan.

Informació i reserves:

logo_laportadelcel

La Porta del Cel

Web:  www.laportadelcel.com
E-mail:  info@laportadelcel.com    





Recursos turístics relacionats


Afegir comentari:

:

CAPTCHA image
Entra el codi de validació

 


Notícies destacades


Temporada de Neu 14/15

El Pirineu de Lleida us ofereix un ventall d’activitats per a aquest hivern. No us les perdeu!

+ Info

Senderisme i Btt, apostes de Turisme Actiu!

Propostes estiuenques per a gaudir de la natura amb els teus tot practicant una mica d’esport!

+ Info

Pobles amb encant

Primera associació d’aquestes característiques a l’Estat.

+ Info

Parc Astronòmic del Montsec

Gaudeix d'un dels equipaments astronòmics més importants de l'Estat. Vine i comprova-ho!

+ Info