El Carnaval de Solsona


Els gegants ballen al so del Bufi, l’himne del Carnaval. Són els protagonistes de la festa juntament amb el ruc, el Carnestoltes... L’any 1978 aquesta festa fou declarada d’interès turístic nacional.

Dins la llarga història de la ciutat de Solsona (el Solsonès-els Pirineus), i especialment en l’apartat de festes populars, el 1971 és un any especial, ja que es recupera la festa del Carnaval. L’any 1936, el general Franco va dictar a Burgos una ordre de prohibició de tots els carnavals dins l’àmbit de l’Estat espanyol. Si bé en algunes poblacions es continuaven fent unes festes molt populars i concorregudes amb el nom de Carnaval, a totes els faltaven les parts essencials de la festa en si mateixa.

A Solsona, un grup de joves es van organitzar per fer actes populars i culturals. Era l’any 1971 quan varen decidir, amb el suport de la població i sobretot de les autoritats locals, fer arribar de nou després de 35 anys el rei Carnestoltes, llegir un sermó crític i crònic i cremar finalment el ninot del rei el Dimecres de Cendra, acte conegut com l’Enterrament de la Sardina. Així doncs, Solsona, aquella ciutat tranquil·la i assossegada, d’una calma total i un silenci que impressiona més que la seva catedral, es va convertir durant una setmana en un món de cap per avall. La música sorda del Dijous Gras fou la primera manifestació sorollosa del Carnaval solsoní (i tot a la cara del dictador!).

La festa fou un èxit. Aquell rei no solament va arribar a la ciutat i hi va morir, sinó que els seus successors encara ho fan avui. El 1971 fou l’inici d’una llarga història que un diari ja desaparegut va titular com “la alegre subversión de un pueblo con sede episcopal”. Durant molt temps, la festa ha conservat la forma, però també n’ha modificat molts continguts.

Així, l’any 1972 es va instaurar per primera vegada l’elecció de la “miss forastera de fora”, paròdia dels concursos de simpatia en què els ajuntaments elegien una noia de la burgesia que estiuejava cada any a la ciutat. L’any següent es recuperaven les contradanses, ball que es mofa dels antics balls de saló.

Solsona és coneguda per la seva àmplia tradició gegantera. No en va, dels tallers que els senyors Casserras tenen en aquesta ciutat surten multitud de gegants i d’altres formes folklòriques per a tota la península. Doncs bé, d’aquests tallers varen sortir unes rèpliques quixotesques dels gegants de la Festa Major de Solsona, i ràpidament el ja desaparegut mestre Roure va compondre un popurri de pasdobles anomenat “el Bufi” que s’ha convertit en l’himne del Carnaval, el qual van xiulant petits i grans a casa i al carrer.

L’any 1975, a sobre, es va rebre una subvenció de 50.000 pessetes del Ministerio de Información y Turismo. A mesura que han passat els anys, s’han anat afegint actes i elements folklòrics al Carnaval. L’any 1978 apareix el Gegant Boig, patriarca de la família més coneguda de la comarca.

L’any 1986 va arribar la polèmica... sobre la penjada del ruc. Segons la llegenda, a Solsona varen enviar un ruc a menjar-se les herbes que creixien al campanar de la Seu solsonina. Però, és clar, en ser l’escala tan estreta, els encarregats varen decidir de fer pujar el pollí penjat... pel coll, per descomptat. (No cal dir com va arribar el pobre ase al capdamunt del campanar.) Diuen que el sentit de l’humor comença quan un sap riure’s de si mateix, i és per això que per Carnaval es penja un ruc del campanar (aquest de peluix).

En l’actualitat, el Carnaval se celebra durant nou dies i té més de 40 actes. N’hi ha per a tots els gustos i edats, des d’una bona fartanera, en què el menjar per excel·lència és el porc, fins a un concurs infantil de disfresses amb una participació de més de tres-cents infants disfressats.

L’any 1995 es va encunyar una moneda de plata commemorativa de la 25a arribada del Carnestoltes, s’ha editat un àlbum de cromos, un llibre amb els primers 25 sermons que s’han llegit cada diumenge de Carnaval, i una editorial solsonina ha publicat un llibre que repassa tots aquests anys d’història del nostre Carnaval (presidents de l’associació, actes i esdeveniments destacats, Matarrucs d’honor, Carnestoltes...). Personatges il·lustres han vingut a penjar el ruc i a llegir el pregó de les festes, i s’ha participat en gran nombre de programes de televisió i de ràdio.

Informació facilitada per l’Oficina de Turisme Comarcal del Solsonès 






Recursos turístics relacionats


Afegir comentari:

:

CAPTCHA image
Entra el codi de validació

 


Notícies destacades


Temporada de Neu 14/15

El Pirineu de Lleida us ofereix un ventall d’activitats per a aquest hivern. No us les perdeu!

+ Info

Senderisme i Btt, apostes de Turisme Actiu!

Propostes estiuenques per a gaudir de la natura amb els teus tot practicant una mica d’esport!

+ Info

Pobles amb encant

Primera associació d’aquestes característiques a l’Estat.

+ Info

Parc Astronòmic del Montsec

Gaudeix d'un dels equipaments astronòmics més importants de l'Estat. Vine i comprova-ho!

+ Info